Venent fum amb la variant, per a fer oblidar el millio d'euros a pagar.

Com diu en el seu comunicat el CIBE, que en compter de vendre fum, "que el que haurien de fer el Sr Roselló i el Sr. Fabra, per ser aquesta una qüestió que a diferència de la variant no depèn de voluntats alienes, és posar-se d’acord en com i quan la Generalitat farà efectiu el pagament dels més de 700.000 € a l’abonament dels quals s’ha condemnat recentment per sentència a aquest Ajuntament en relació amb els interessos generats pel retard en el qual es van presentar les certificacions d’obra del nou institut Josep Iborra".

Com sempre, donant per fet alguna cosa, que de complir-se tardara anys.

Les flacors, les dos bombes que han malbaratat la economia municipal, i que els funcionaris han pagat del seu sou i extra de nadal, aqueixes no s'investiguen i depuren responsabilitats.En compte d'exigir la liquidació del deute u,  i anunciar el pagament l'altre, es dediquen a prometre alguna cosa que no esta en les seues mans.

Farien be els grups municipals en exigir una comision per a investgar els dos casos i quí assessorá tan erroneamente, perquè, la cuantia escedeix en molt qualsevol deute d'un Ajuntament.

Davant impotència i la distracció, els grups municipals deurien actuar en nom d'aquells als qui al final se'ls carregarà la "pífia" i que són els seus votants.

Una pena que un i l'altre desprenguen tan poc carisma i seguretat. l´Alcalde i el President. Quant parlen no seu creu ningú..

I un altra volta "Açò ho pague jo”"

BOABDIL

"... ordre de pagament que segons va assegurar Roselló, anit en el ple, va signar amb dolor, però amb resignació ... " (Infobenissa, 19 de setembre).

«No plores com una dona el que no vas saber defensar com a home»

Sultana Aixa, mare de Boabdil.

Plorant com un xiquet, es col·loca les ulleres de doctor sacamanteques del CSI, i les llágrimes gargotegen el Decret.

La condemna al pagament de més d'UN MILLIÓ d'euros, per la pérdua de dos Contenciosos és la situació més greu des del affaire del recaptador fa 20 anys.

Llavors va perdre també l'Ajuntament de Benissa, ja que mai es va recuperar la quantitat que suposadament es defraude. El mateix que plora ara aquesta pèrdua, va negociar amb perdues aquella.

No és moc de gall dindi UN MILLIÓ d'euros. Sembla que com Boabdil en la pérdua de Granada, plorar és el substitutiu de lluitar o anar-se a casa.

Entenem que algú ha d'assumir la responsabilitat o cal demanar-li responsabilitats en aquests dos casos:

Casa dels Cent Vents, avui oficina de Turisme.-

-  Qui valorá tan per sota, la meitat del seu valor, la casa de “Els Cent Vents”?. Sembla que es va decidir a l'atzar: – Xiquet, Què creus que val aquesta caseta?. – Dos duros, senyor. – Molt bé, un pirulí per la teua ajuda-.
- Qui va portar aqueix Contenciós i que interès li va dedicar?.
- Prepoténcia i autoconvenciment. “I la meua paraula és la Llei …”.
- Responsabilitat?. Ningú.

IES Josep Iborra.-

- La idea d'aconseguir per a Benissa l'IES, li va ha costar una bona suma d'euros.
- No es va calcular, ni es van valorar les possibles conseqüéncies. La Comunitat Valenciana tan potent económicament, no causava dubtes.
- Peró el globus de la mentida va explotar. L'IES ho va pagar i els interessos, 700.000 euros, també.
- Qui assessorá aquest Contenciós?. El mateix que l'anterior?.
- Responsabilitat?. Ningú.

Fa uns quants anys que l'Ajuntament de Benissa manca d'un equip estable i permanent de Funcionaris del grup A. Secretari, Interventor i Tresorer, depenent com una sucursal de Teulada-Moraira. 

L'equip jurídic intern és de pena i l'extern de plorera.

I en fi, la prepoténcia i el autoconvenciment de saber més que ningú, amb desitjos i ordenes capritxoses, han portat a Boabdil a signar la capitulació del PGOU, la casa de “Els Cent Vents” i l'IES Josep Iborra.

I a Benissa, bressol del Romanent de Tresoreria, quasi nou mesos després d'anunciar-se des delaplaçadelportal, els arriba l'ona als de l'oposició.

No passa res.

 “Açò ho pague jo”

PAGAR LA CONTRIBUCIÓ. Contribució a què?.

El poble del que és alcalde el diputat provincial de cultura, rep als seus visitants amb un monument denominat Estàtua de la Llibertat, obra de Salvador Soria (València, 1915-Benissa, Alacant, 2010).

L'Estàtua de la Llibertat comença a mostrar els pelats i l'oxidació, pareix que senyala la degeneració de l'esperit democràtic i solidari en el qual estem immersos.

Oxidació. Abandó. Pobresa. 

Sense mida, a tot luxe, hi ha diners, els meus

SUMA-Gestió Tributària ja ens ha remès, al costat del trimestral rebut d'aigua potable, el temut rebut de la contribució.

Després de realitzada la revisió fa alguns anys, produint-se una pujada de l'impost – IBI, i una significativa progressiva pujada en els pròxims anys, les gestions promeses per l'alcalde no s'han plasmat en fets concrets. 

Una més, una paraula incomplida més.

Enguany, com els anteriors, amb la seua pujadeta, una mica molt més car, ens recorda el discurs fàcil de un torero cap al burladero, burladero públic.

Si ja va ser en el seu moment un “atracón” provincial la creació de l'entitat SUMA-Gestió Tributària per al poble de Benissa, àdhuc amb l'excusa del frau del recaptador, la cessió del cobrament dels impostos municipals i el d'aigua potable (amb el sucós tant per cent de la facturació), la revisió i aplicació de l'IBI, són un vertader cant a la impotència-incompetència política de mirar per l'economia del ciutadà i el màxim rendiment dels seus impostos, sense socarrar-los.

Estaria be conèixer quanta és la comissió de SUMA-Gestió Tributària, comissions i despeses que serien innecessaris, ja que l'Ajuntament tenia i té la capacitat d'assumir aquesta gestió. La condició de diputat provincial de l´Alcalde, resta més que suma a l'hora de revertir els beneficis de SUMA, clar exponent de la formació d'ens duplicatoris i que amb el xantatge han copat i trauen benefici com empresa privada. 


 La repartició de beneficis, després, depèn del pes polític dels diputats i el color polític de cada poble, produinse un xantatge, si eres de SUMA o no eres de SUMA. Del govern o de la oposició.

Diem que resta la condició de diputat provincial de l'Alcalde, perquè els seus dubtes són acallats per càrrecs, vehicles “senzills”, xofer, “indemnitzacions” escandaloses per la seua duplicitat, i mínimes subvencions per a Benissa, que el gran públic desconeix, i són en quanties que no excedeixen el 40% dels projectes. En els últims anys són poques i d'escassa i pírrica quantia, venent-se al ciutadà com un assoliment, quan solament es retorna una irrisoria part.

Però el cas sagnant està en l'Impost de Béns Immobles IBI.

Una. Que no tots els immobles paguen aquest impost. Per què?. Perquè mai la seua revisió l'han realitzats tècnics municipals. Si el contracten a voste, senyor  a realitzar la revisió d'Albalat dels Tarongers, haurà de conèixer on està la població?. I conèixer el seu terme. I tenir idea del que fa. Pues aixo. Entes?.

Carrer Tramus, tot un exemple.

Dos. Bé, i on?. On se suposa que el ciutadà que viu en el carrer sant Josep, l´Amarant o el exemplar carrer Tramus (on els baixos dels cotxes rasquen, pareix un tobogan, amb poste electric i ramera de pi), o qualsevol de les partides rurals notarà que la seua aportació s'ha traduït en inversions i millores?.

Carrer l´Amarant

Sonroja avui que la partida Fanadix  o el horrorós nom de Benissa Costa, siga la imatge de l'abandó i la poca inversió en infraestructures i serveis.  Doneu-vos un    passeig.

Deia algu,  que de Calp a Moraira, On està Benissa?. I l'accés i senyalls a les precioses cales?.

Els camins rurals. Certs carrers i voreres de la població. El carrer sant Josep al principi i al final, un vertader drap descosit.

I mentre, SUMA-Gestió Tributària ingressant, calculem, la no menyspreable suma d'uns 600.000 euros, per premi de cobrança dels nostres impostos.

I ull, no s´ensopeguen amb les rajoles de l´avinguda Ausias March i del carrer Valle Inclán.

Alguns videos sobre Barcenas.

Hi ha una persona decent ?.

Hi ha una persona decent, que puga encapçalar un equip de persones honrades, i que traga aquest galimaties anomenat Espanya de la porquera i la merda?.

Sera necessari un Dos de Maig, on el poble, fins al mateix capell, prenga els carrers i diga ben fort: Fóra !!!. Retornen el que s'han repartit. Vagen-sen !!!. Fins a aconseguir, que per fi, es regenere la classe política.

 
Amb el cas Gurtel, del que no anem a dir res, la UDEF (Unitat de Delictes Fiscals), troba que el Senador Barcenas gasta 500.000 euros de procedència …… Gurtel.

A partir d'ací, la merda comença a fer olor. La crisi és la crisi i agreujada ací, a Espanya, per un llatrocini i a la Comunitat Valenciana, ademes d´aixo,  per uns politics, estem veien-to, imputats en tota classe d´embolics.

Comencem a saber el que ingressen els polítics, el que els partits reparteixen als seus gerifaltes, on tenen els diners (a Suissa com els amics del dictador, abans, o com, qualsevol Obiang actual), la que ells mateixos es perdonen i com copen les institucions amb gent sectària, afí i seguidora d'ordres i consignes, uns ejemples:

- El president del Consell d'Estat, José Manuel Romay Beccaría mentor polític de Mariano Rajoy i militant del PP, ex tresorer del PP.

- La Defensora del Poble, Soledad Becerril, marquesa de Salvatierra, Ex Alcaldessa de Sevilla, Ex Ministra de Cultura, Ex Vicepresidenta tercera del Congrés dels Diputats d'Espanya, Diputada en Corts Generals d'Espanya per Sevilla, la primera legislatura amb UCD i les següents amb el PP.

 
- Francisco Pérez de los Cobos, President del Tribunal Constitucional va accedira la condició de magistrat sent militant del PP. Coincidència de militància partidària i exercici de la jurisdicció constitucional que va ocultar al Legislatiu abans de la seua elecció. “Al novembre de 2012 es va rebutjar tramitar el recurs contra la condemna d'11 anys d'inhabilitació que li va imposar el Tribunal Suprem al exjutje de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, dins de l'assumpte Gurtel (en el qual esta immers el PP), sent el president del tribunal de garanties, Francisco Pérez de los Cobos, un dels signants de la resolució”.

Tornem a preguntar:

Hi ha una persona decent, que puga encapçalar un equip de persones honrades, i que traga aquest galimaties anomenat Espanya de la porquera i la merda?.

Tot el que hi ha està contaminat?. Estem convençuts que sí.

Des del moment que no hi ha cap polític que assumisca les culpes pròpies o les del partit en què milita, i s'instal·le en el silenci, la ceguesa, la por, la covardia, el seguiment als dictats del partit-secta, a negar tot i no reconèixer ni un gram d'error, a traslladar el 100 % de les culpes als altres, i eixa és la postura dels dirigents del PP i el silenci del PSOE, no té ningú la condició d'honradesa i bona homenia per a ser dipositari de la confiança dels espanyols.

Ací, en la nostra província, en la nostra comarca, en el nostre poble, tampoc.

Quan estaven a dalt se'ls lloava, ara, vist el fem i la merda, i que fa olor fort, engoleixen i fa olor i quasi vomiten, però per res un “alguna cosa estem fent malament”, assumir la crítica, ni assumeixen que puga haver de tot açò, alguna cosa, un xicotet tant per cent, del que demanar disculpes, als alelats-burlats-saquejats ciutadans.

Amb corbata o en coll camisa, gomina i mitja cabellera. Aplaudint a l'orador, diga la xorrada que diga, allí estan. Tot ha d'eixir perfecte, somriures i unitat. La merda que ens inunda no existeix, aplaudiments, aplaudiments …

“Adéu i molt bones (a els qui sen van del partit). Precisament el que volem en aquest partit són persones compromeses amb el PP i que ho demostren tots els dies que defensen els postulats del PP”.

I nosaltres afegim: Autocritica i rectificació, cap.

Santiago i tanca Espanya !!!

Bárcenas?. Ripoll?. Camps?. Costa?. Milagrosa?. Fabra?. Serra?. Such?. Rambla?. Blasco?.  

Ara ningu es coneix.