Benissa

dijous, 4 de novembre del 2010

O MONICA OLTRA ESTA AL·LUCINA, O ESTOS ALTRES SÓN D'UPA

No creiem que hagen sigut capaços de realitzar la barbaritat d'emprar uns fons donats per la ciutadania per a la reconstrucció o la construcció d'un hospital en Haití, en la compra d'immobles , pisos, i pagaments d'estudis multimilionaris.

Serà que no diran ni una veritat.

O serà Mónica Oltra una altra al·lucinada.

Però veient la presència “quasi papal” de Rafael Blasco, que no pestanyeja davant de la bateria d'impertinències raonables que va soltant Mónica, a la que altres han comparat esta ganseria amb una semblança a Marlon Brando en l'època de “El Padrí”. Serà?.

Ens lleva el son la gravació que hem vist, Mónica desgranat una sèrie de martingales. I creïbles, ja que sabent dels antecedents, podem sospitar de les conclusions.

Creiem que ha d'haver-hi com més prompte millor un despertar de l'anestèsia, de la conformitat i el fatalisme, i posar-se mà a l'obra per a realitzar un bolcada purificadora, una bolcada que porte a estos senyors a un descans merescut, i en eixe temps que gaudisquen dels guanys honrats que han percebut. Ja sabem que algun no li arriba, però ho arreglarem.

Donem pas a un altre grup, amb promeses fermes de no pecar, de no dedicar-se a si mateixos o al grup a què pertanyen. A una altra gent que amb el temps canviara la seua honrada ideologia per un plat de llentilles, però que per un temps ens farà creure que millorarà la situació i sobretot que no van a embrutir-se amb la rapinya sobre la caixa publica o a costa de les vendes de voluntats.

Segurament açò que Mónica diu, haurà de posar-se en mans dels tribunals, encara que d'eixes institucions tenim una un cert recel.

Si açò que diu Mónica és veritat, i si amb la presència intemperrita del conseller Blasco, que representa a la conselleria que és causa de la interpel·lació, no se li cau la cara de vergonya, en la sacrosanta casa de la paraula i la veritat, ja creiem que no hi ha solució.

I a tot açò, el molt honorable senyor president, a qui suposem assabentat de tot el que fan, alguns dels seus adversaris. Que diu l'honorable.

A estes altures qualsevol cosa:

A EIXOS JILIPOLLES DELAPLAÇADELPORTAL, A VEURE SI ELS FEU CALLAR” i a Mónica, A VEURE SI LI TRAIEU ALGUN DRAP BRUT I LA FEM CALLAR.


les Fotos son de Las Provincias.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL