Baltasar Garzon

Quin espectacle. Camps a València i Garzón a Madrid. Que diferència, Camps relacionat amb un muntó de presumptes delinqüents i Garzón tractat com un delinqüent.

A Espanya, no  hi ha la Màfia italiana, però si que hi ha una màfia de l'enveja i l'odi. Una màfia del robatori. Una màfia d'afonar al colom i al missatger. I les persones que es diuen de bé, el poble pla, calla, mentres aquells que van servir i són perseguits es queden sols. Perquè de covards, ser, som, uns quants milions.

Els Gurteles seran jutjats, i seran o no condemnats. Ja sabem que un juí pot acabar, sorprenentment, amb una exculpació, pel fet que una "i" no tenia el punt.  Però tots sabem, que darrere de tot, hi ha, va haver-hi, diners "pa"  uns i altres, per molt seques que tinguen els de la banqueta els seus comptes corrents.

L'exculpació, inclús amb les proves davant, per un defecte mínim, no exculpa que va haver-hi delicte. Però els delinqüents, se l'apunten com blanquegant del seu full marró-caca. Són experts en açò ultim els polítics i els seus partits. Perquè coincidix, que ells, els delinqüents van ser els que, a més de lucrar-se, van lucrar al partit.

La nomina de jutges, que estan assentats en els distints olimpos de la judicatura, esta plena de mediocres i pocs valents.

D'una altra manera, podem dir que la delinqüència organitzada a Espanya, l'eradicá un jutge, Baltasar Garzón. 

Que diu voste. Que no?.

Diguem que ja mai més un jutge ha detingut, desarticulat o processat cap trama, des que a Garzón li han aplicat el "defenga's".  Seria perquè que va acabar amb tots, o ara estan i acampen a gust, perquè no hi ha jutge que s'atrevisca.

S´en passa. Provocá massa i alguns poderosos i amb diners. Altres de poder, poder d'extorquir i fer callar.

Les seues accions contra:

Les màfies gallegues.

Pinochet. Kissinger. Berlusconi. Jesus Gil. 

BBVA

ETA. 

El GAL

Investigació dels crims en la guerra civil espanyola.

Autorització del procés d'obertura de fosses comunes.

Cas Gurtel

Altres més ….

Callar la boca a algú és molt fàcil, els mètodes variats, Falcone a Itàlia va volar pels aires, Garzón a Espanya ho van volar també a altres aires.

Qui pot perdonar, a qui en un article diguera al tot poderós Aznar:

“A vegades, senyor president, em fa la sensació que davant no tenim polítics -utilitze el terme en el sentit clàssic del mateix i no en la derivació utilitarista que molts li donen ara-, sinó murs de pedra esvarosa per la humitat i l'humus pestilent dels que no tenen sentiments.”

“He comprovat com una vegada més s'imposa la llei no escrita de la submissió acrítica dels diputats del Grup Popular i, com alguns, en forma desafortunada, insultaven els actors que dignament discrepaven en silenci des de la tribuna, o llançaven improperis a l'oposició per la seua discrepància democràtica, i, sobretot, com adulaven amb el somriure i l'aplaudiment al seu líder, és a dir, a vosté; i he sentit por, un por fred, físic, palpable i dens com l'asfalt; però també he constatat com algun d'ells, a l'aplaudir i al somriure, es removia en el seu escó, sens dubte pensant en la vergonya que hauria de passar quan, a l'arribar a sa casa, haguera de mirar els seus fills, als seus pares, a la seua esposa o al seu marit i explicar-los l'inexplicable. A estos últims em dirigisc, demanant-los que expressen el que senten i que actuen en conseqüència.

No han sigut u, ni dos, ni tres, sinó desenes i desenes de militants i votants del partit que presidix, amb els que he tingut oportunitat de parlar, i en tots he trobat un rictus d'amargor per la seua posició, i una preocupació verdadera per la deriva que ha pres i que, per a ells, compartir-la frega el problema de consciència. Però, al mateix temps, i ho dic amb l'afecte que li tinc a alguns, callen en forma covard, tement les "conseqüències" de la seua discrepància davant dels seus dirigents. Per la meua part sent paüra que el seu por, el de "atapeïdes les files, robustes, marcials, les nostres esquadres va..." o el de les apel·lacions del senyor Rajoy "a l'orgull, a l'honor i les conviccions", es confonguen amb la meua por i el dels espanyols que, en defensa de la nostra pàtria, ens oposem a una guerra injusta des de la llibertat i la coherència.”  - (Sr. president  de Baltasar Garzón - EL PAÍS  -Opinió - 04-03-2003).