Benissa

diumenge, 6 d’octubre del 2013

"MI MAMA ME MIMA"


De cara a la pissarra, els tres, atents, escolten a la senyoreta d'ulls blaus i cames llargues.


      -    A vorrerr, senyor alcalde, rrepetisca amb mi: Моя мама портит меня, как моя мама портит меня.

      -  La meua mama m'acarona, com m'acarona la meua mama.

      -  Molt bé senyorrr. Arrra rrrepetisca amb mi:                   
                                              
    Вариант дорога, которая закончится в один прекрасный день.
Фабра у меня есть, чтобы получить его, что мы остаемся как записки,
Рахой как бюджет, четыре евро сохранены,
и мы мы продали, окрашенные и закончили.
Я всегда эйфории, сказал больше, чем следует
Теперь, в результате, не больше и enfilo меня,
смешить людей это не мое.Смешно и легкий
была продемонстрирована. Как преуспеть в этом.

-     -  Mire senyoreta, açò és molt llarg, els meus discursos passen per inintel·ligibles, però açò no ho entén ni la seua mare.

-    -   M'ho han passat perrra que voste ho diga al perriodista del perriodic Мудрец места”.

-       - Traduïsca …

-       - Al·là va;

-       La variant és una carretera, que un dia acabarem.

-       Fabra jo hem aconseguir-ho, que quedem com memos,

-       doncs el Rajoy de pressupost, quatre euros ha guardat,

-       i nosaltres havíem venut, pintat i acabat.

-       Jo sempre eufòric, vaig dir mes de l'hagut d'ara

-       amb el resultat, no hi ha més i me la enfilo,

-       fer riure no és el meu. El ridícul i el poc pes,

-       demostrat a quedat. Els dos destaquem en açò.


-  Amb la cara roja, un crit amb un “estic fart” se sent eixir per balco del senyor delaplaçadelportal.


-       - Vaja's senyoreta – li diu el Frontissa a la cames llargues – millor seguim dema matí i veja el que tradueix. Més respecte al senyor de les altures.


-   Res, pobre. Res. El fruit madur del treball ben fet, ha aconseguit que la variant es quede tal qual com la coneixem. – Entre dents, com una vella “*rosegavemaries” va dient el de la Taula Redona -. Així la deixá.

    De totes formes ni una va fer Zapatero i ara el salvador Rajoy no ho millora. Els seus desvetllaments, els seus desitjos, la seua eufòria li fa desbarrar amb resultats que després són incerts.


Els quatre saben que sempre ven molt fum. Molt autobombo. Molta promesa incomplida i deute no declarat. Però, millor callar, el sou ben val una missa.



Ara, el del Front de Joventuts, amb aqueixes idees fresques que li caracteritzen, ha programat un curs per aprèn rus i puga arribar amb les sues buides promeses a major públic. La fira Inwetex–CIS Travel Market, a Sant Petersburg (Rússia).

La fira costa un porró d´euros, pagarem del remanenet.



Amb els ulls desorbitats, la cara inflamada, la veu quasi ronca i com implorant, diu:



-      -   Русские поверят мне


Els altres tres, atònits pregunten:


-       Queeeeeeeeeeeeeee ….?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL