Benissa

dilluns, 11 de novembre de 2013

CANAL CACEROLA. Tota la informacion veraç i manipulada.


Com tots els matins, i d'açò ja estem assabentats, però no està de més repetir-ho, el senyor delaplaçadelportal, rebufan, puja la costa des del Moli del Quissi. 
 
Les pulsacions són les adequades per a la marxa que porta. I la tensió…..?

- Fotre!!!. La tensió.

Para. Se senta en un marge de pedra, i observa el pont sobre el barranc del Quissi. L'obra, en el seu moment, va ser un esdeveniment que els benisseros observaven admirats, des del Pla dels Molins (denominació desapareguda), des de la Capella (denominació a punt de desaparèixer) o des dels Roquetes de Selva (denominació desapareguda).
De sobte, i amb una mica de vergonya, pensa:

- Quin paripé el que porte amb la variant. 


Avui també els benisseros observen, al contrari que amb el Pont del Quissi, atònits, el poc progrés de l'obra. I ell va prometre, jurá, perjurá i va apostar, que la variant s'acabaria algun dia. Pero passa que aquests del govern no coneixen ni a la seua mare. I Pepe?, Pepe!!!. Ja té bastant aquests dies, amb l'assumpte del Canal 9. I cadascun agrana per a la seua casa.

Emprèn la corredissa, solament sis metres. No, uy!!!. No, es para i decideix anar al pas. El tabac no perdona.

- Quina manera de tocar-me els ous. Ara, faltava el pasonet dels “Marino”. Ja ho tenia a punt i ara m'ixen amb que la seua casa no val 115.761 euros, serà possible!!!. Fer-se els martirs per a cobrar més. Una casa que no val un pet.

Instintivament mira cap a Benissa i es troba amb una obra recent. Un lloc conegut i polèmic en el seu moment. La seua casa. El seu somni. No debades, en la “reforma” de l'habitatge antic es va gastar un pastón. Tirar tots els murs, deixant quatre pedres per a complir amb la legalitat, i fer tot nou.

- Aquesta sí que seria un habitatge a protegir. No té preu. És el meu somni. Però la casupa eixa del cantó del carrer Grau. La casupa eixa on durant anys, Toni “Maríno” va tenir una tenda on els de el barri anaven a comprar, eixa, eixa en bé del progres es canvia per una de lloguer i van que xuten.

Fins al moment, la música la OJPA-Orquestra de Joves de la Província d'Alacant amb el *Requiem de Mozart, li acompanyava. Canvia a manera radio i sintonitza Ràdio Litoral.

* “ … Amb aquest text, a més, s'insta al Consell, perquè cerque alternatives de viabilitat amb les quals aconseguir mantenir una ràdio i una televisió pública valenciana, que siga pròxima, plural i imparcial, com a servei públic fonamental per a l'ús del valencià, segons s'especifica en la moció. Una proposta, crítica amb la gestió política de l'ens públic, que va ser recolzada pel PSD, el CIBE, el PSPV-PSOE i el Bloc”.
* L´Ajuntament emet un comunicat en referència a l’ampliació del Carrer Calp
* PP i PSD tomben una moció per a retransmetre els plens de l’ajuntament per Internet.
* Curs de embuchament de botifarres.
* Paseig pels  ponedors de les gallinetes del Marroc.

Belluga el cap. Es passa la mà pel front i es bressola el cap.

- Quin comunicat m'ha col·locat aquest xiquet de la Taula Redona per a explicar el cas de l'habitatge de “Marino”. Creia jo que tenia més espurna. Mediocre. Millor, res que témer per aqueix costat. 

L'assumpte de Canal 9 ho té inquiet. Alberto i Pepe ja tenen bastant amb el seu, perquè ell vaja amb les ximpleries que plantegen tots els dies els de Bloc.

- Aquest Torbeta serà l'autor d´ERE de Canal 9?. No sé jo. Tal com ha sigut el resultat, sembla el treball d'un nyaps. Jo, amb el del Front de Joventuts, ni Canal 9 ni 10. Al personal ho té acollonat amb canvis d'ubicació sense sentit. Mola doncs. És divertit veure les cares, proposar, descol·locar. Així em reafirme en l'insegur, “ací mane jo”, sí senyor.

Segueix amb les seues reflexions sobre els canvis d'ubicació de certs treballadors en l'Ajuntament. Es un encert la seua idea de fer boletes i llocs de treball a barrejar, una mà innocent, la de la “Cucua, cucua, cucua gua gua”, va traure i va aparellar de manera extraordinària. No tenin ni idea, este  es un descubriment que mereix un premi Nobel. 


I, o ho prens o ho deixes.

- No hi ha perquè preocupar-se, baixem la categoria de l'Ajuntament, alleugerim Tresoreria, canviem a uns, per uns altres als quals amb alguna pressió puguem manipular i a campar a les meues amples, com fins ara. Als que pensen, veuen, callen i a voltes expresen una opinio, sempre tenim algun lloc per allí apartadet on ni veuen ni senten. Gens que témer. L'important és controlar aqueixa àrea i fer-la opaca.

Arriba a la seua casa-somi, es va directament a la dutxa de la planta baixa. Obri el combinador, sempre a la mateixa temperatura, 25 graus, així la sensació de frescor li buida i optimitza els seus pensaments suosos.

- Aquests del Bloc, mare meua!!!. Quina manera de donar per sac, amb les propostes de participar en les Juntes de Govern Local i la retrasmisión dels plens per Internet. Solament falta que demanen l'alcaldia.

Per un moment se li ennuvola la vista, el sabó li cou. No, ell necessita un xampú més suau. Com el de Nenuco. Els seus capritxos o la seua autocomplaença i estima són, com no, les d'un xiquet irreflexiu, capritxós (repetició) i cregut d'una superdotació.

- Els plens per Internet?. Llavors es voria massa qui sap parlar i amb raons convincents. Qui no sap ni parlar. Qui esta allí per a alçar solament el braç. I qui cobra sense fer el  mes minim esforç.  No, quan arribe li diré al del Front de Joventuts que es deixe un ratet de jugar als escacs amb els llocs de personal i es pose a veure si ens regalen una càmera de video. Tinc una idea: gravaré una al·locució prèvia al ple, així com De Gaulle, alçant ànims: “Allons enfants de la Patrie”.

I mentre, bla, bla, bla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL