Benissa

dimecres, 27 de novembre de 2013

I la meua paraula és la Llei.

- Bon dia ens done Déu.
- Bon dia, si senyor.
 

Cada dia resem i posem una vela a santa Rita. Ningú sap amb la qual ens va ha eixir el senyor delaplaçadelportal.

- Jo vull una Nancy.
- Senyor meu, Nancys no s'estilen.
- M'és igual. Mira que em feu cabrejar. Mecaxis!!!.
- La casa del Sol i la Lluna fa açò per solidaritat.
- I amb qui més solidari que amb mi?.


Pensa el senyor. Es troba camí de la inauguració de la importantíssima manifestacio cultural de la “VI Fira del bram i coz” del nucli de població de Sangonereta del Comptat.


El del Front de Joventuts, intenta explicar que ell no pertany a la classe pobra. El senyor, ja sabem, no li agraden les pegues. Vol una Nancy i la tindrà.


Mentre, corba després de corba, va meditant que la decisió de reduir la jornada als interins, baixar-se el sou els polítics i reduir als eventuals (cride-se'ls X , I o Z), a poc a poc la va diluint a favor dels polítics i associats, i van engolint. El Ple últim, pujada i volta al cobrament d'indemnitzacions (vaja paraula assignada, és vergonyosa). Indemnitzats, …. de?. En silenci i com si res, volta a l'estatus econòmic anterior, 


Poble, paga.

Ara toca retornar als eventuals, els de confiança, els de serveis prestats, els caiguts de les llistes electorals, els compromisos, tornar-los a donar la seua oportunitat de lucre, sense els criteris necessaris, col·locant-los en places creades i que s'han de cobrir amb els criteris legals de la Normativa.


- I deixa't de joguets, porta't la Nancy, i comença a col·locar-me als expulsats del festí.
- L'altre dia, gran senyor, va dir voste que no podíem tornar als interins al 100 % de la jornada, sota pena d'algun acomiadament.
- Col·loca'm com a conserge de l´EPA a l'eventual de confiança, i ja deixa't de falòrnies. Ací qui paga i a qui es deu la gran proesa del romanent corrent i moliente és a mi.
- Els funcionaris amb les seues prerrogatives i els interins amb el seu quasi assegurat lloc, be poden seguir mantenint el dèficit 0 del meu pontificat.



És mig dia, don Tomas estreny el botó de volteig general de campanes.

El senyor delaplaçadelportal, a través del telèfon del regidor subordinat i tingues-te quiet, escolta el volteig.


- Mira xicon, si vols tornar, si vols seguir, menys pegues, porta la Nancy i col·loca a la Nancy.
- Si senyor, Si senyor. Mire, han portat una tartera amb un pastís. Diu: “per a tu que t'agrada tant”
- Fora, fora, tira-el per la balconada. És el pastís de xocolata i peres de la Intel·lectual.


No li fa gràcia, ni poc ni gens el personatge, antany braç dret. És una ombra, és una contrincant.


- Millor que jo. Millor que jo. Però qui solta la mamella.


Arriba a la plaça Major de Sangonereta. L'alcalde ho rep de genolls i li petoneja la mà. La comitiva comença la desfilada fins al lloc de l'esdeveniment. La plaça de la Balconada Eixida.


Mentre l'acte cultural, amb els bramits i coses de diversa intensitat es van desenvolupant, ell pensa. Està en una altra cosa.


En el discurs final de l'esdeveniment, recentment despert de la dormida, amb un parlar pastos, i un incoherent discurs, comença:


- Encara que bramen i tiren coces, el bon govern i la transparència esta assegurats. Hauran de tenir la deferència dels no expulsats, o siga, solament els que no van recolzar a Fabra, Rita, Alperi, Castedo i a Camps. La virtut ens flanqueja.

- Porta'm la Nancy que quan era xicotet m'agradava molt jugar amb ella.
- Doncs sàpia que quan estudiava les peres i pomes, ens les menjàvem dia si i dia també.


Es fa de nit. Fret i pluja…


Els sangoneros, pares i oncles de famosos Xupópters, es queden alelats per la contundència, fermesa i difícil doblez. No debades li criden penell. Sempre a la voluntat dels vents, allí on no pot fer la seua real, injusta i prepotent gana.



                                                            Personatje de la setmana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL