Benissa

dimarts, 14 de gener de 2014

RES

Tot fa pensar que l'obstinació de l´ampliacio de l'entrada al carrer Calp té un component electoral.

Si repassem les promeses electorals, comprovem que s'han complit poques. Molt poques.
Àdhuc pintant alguna cosa (menys que un cuadernillo Rubio). S'han anunciat la sol·licitud de subvencions, però, l'important, la concesio de les subvencions, ixes no s'han acte proclamat com aconseguides. En fi, fum.

En l'assumpte del carrer Calp, segurament li les prometia molt feliços, al senyor delaplaçadelportal, però l'absència i el silenci proven fins que punt arriba la vergonya d'explicar l'inexplicable.

Coneixent i veient-ho, observem a una persona que es vol considerar pagada i convençuda de les seues actuacions, però que viu obsessionada per la inseguretat.

Les actuacions sobre la propietat, sense contundència alguna, la desaparició o desinformació de la veritat, ho tenen acoquinat.

Escudat darrere del de la Taula Redona, de l'un mes que dubtós i útil nomenat Secretari General, no dona la cara,

La seua falta de valor es demostra amb el silenci i el envio dels peons.

Si tira endavant, medalla. Si no, poble paga i regidor pelele sofrimat.

I per fi, la llei de la por i del silenci sa imposat. El acoquinament és tal, que ni en els temps del regnat d'Isabel i Capant, els treballadors públics van ser tan perseguits, escarnits i nigunejats.

Hi ha un esclavó que uneix ambdues èpoques. I és un desastre útil.

Avui l'Ajuntament de Benissa és un lloc d'intriga, por i covardia. El seu Penell, màxim exponent de la inseguretat personal, ha enfonsat l'autoestima del col·lectiu laboral, amb les seues actuacions i compañies d'execució.
Cuidese del botxí, doncs és tal la seua inutilitat, que fins al destral no sap empunyar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL