Benissa

dimecres, 19 de novembre de 2014

Les cases, la roca i el gos.

Les cases de mai acabar des de la Llonja
Per la Costera de les Cabres s'han trobat aquest matí, Bernat i Pepe.

Els dos són octogenaris. Bernat és de Senija i Pepe de Benissa, de la partida de Llenes.

Bernat s'acompanya d'un gosset, la raça del qual no es distingeix clarament, però quasi millor ho qualifiquem d'un “mil llets”.

Junts van ser “riberers” en els temps en què els homes que podien, es desplaçaven a la plantació i sega de l'arròs a les riberes dels rius Xúquer i encara més lluny, l'Ebre.

Per molts anys

La conversa que s'ha produït la transcrivim literalment, obviant alguna paraula mal sonant.

P.- Xe!!!. Recollonsssssss!!!. Bernat. Quant temps.

B.- Xe, Bascollá. No fa tant. Per la Puríssima ens saludem en el Cantó de Senija.

P.- Sí, tens raó. On vas amb aqueix gos?. Com es diu?.

B.- Es diu “Ossa”. I com m'havien dit que Benissa i Teulada havien construït una gossera tan bonica .

P.- Gossera?. Pos crec que d'açò res. El nostre senyor delaplaçadelportal és molt aficcionado al retrat, cartell i bola al cant. Quan li sembla li l'inventa. Les votaes, que ha d'arreplegar dels estrangers.

B.- He anat a preguntar-ho a l'Ajuntament i m'han enviat a Ca l´Argentí, i allí.
 ja no venen arròs, ara unes xiques molt amables m'han dit que de la gossera no saben res. Escolta, eixos no són família del señoret delaplaçadelportal?.

P.- Sí, són família. Tot queda a casa. Ja saps com són les coses.

B.- Arrea tu!!!, la casa de Bernat de Culo, açò sí que és una senyora façana. Quin monument.

P.- Sí, monument, al colló de milions que porten gastats. Primer no li costava res a l'Ajuntament. Ho pagaven de el “Pla DesConfiança” de la Generalitat Valenciana, com a confiança hi ha poca i euros menys, i els modificats se succeeixen, des de 2008 portem d'obres, i s'acabaven en 2011. I ja 7 anys d'obres. El poble de Benissa tindrà un palau, però que val aqueix palau?. Un despropòsit, que vols que et diga. Estan els temps per a palaus. El que em xoca és que els que feien l'obra ara estan en la burrá eixa de la Glorieta. Ara vindran les eleccions i tot seran presses i arraps.

B.- Collons, com esteu, no encerte una. Ja veig, ja.

P.- Doncs la més grossa és la que mes pesa.

La Roca al seu lloc

B.- Tu "Callo", quieta. Escoltem a Pepe. Una grossa?. Qui Paquita la Rosquilla?. Com estava en els seus temps.

P.- No has dit que li deien  "Ossa"?.

B.- Sí, a voltes de deiem "Call´" i altres "Ossa". Es de Callosa.

P.- No se, pero en recorda algo. Y que de Paquita?. No home no. La Roca de la Salve. El pedestal i la Roca de la Salve.

B.- Adéu Pepe. Em deixí el boniato en el forn i ja estarà cuit.

P.- Boniato. Tens raó. Que poble de boniatos. Cada mes una bola grossa. Caserna de la Guàrdia Civil. De la Policia Autonòmica. Hospital del sud de la Marina. Variant de Benissa. Ajuntament nou a les escoles velles. Viatjes directes de Benissa a la Lluna. Funicular des de la torreta de Canor al Cantal Roig .....

I un cuento de Pere  Simiento, tres cagarutas  en un momento, una para Juan, otra para Pedro y otra para el que hable primero.

Que reboniatos.  (ja ma tocat la cagarruta)

Parole, parole, parole.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL