BUENASSSSSSS.

Campanya d'hivern.
 

- Torbeta torna a la casa del Portal, 1. De grup B a A1. Felicitacions i parabens.
- Isidoro fa campanya i pensa seriosament a presentar la seua candidatura enfront del senyor delaplaçadelportal.
- Els de el Bloc es posen a preguntar. L'IES Josep Iborra i la millonada d'euros a pagar. La casa dels Cent Vents i la valoració xapucera. Una millonada gastada en la Residència de Benissa i totalment desaprofitada. La variant i els “pufs” del Conseguidor.
- Costa Benissa o l'abandó total. El tercer món a un pas.

El senyor llig el pamflet. És de color roig. Li l'ha trobat quan eixia del seu flamant vehicle. Roig s'ha posat, i no del reflex del pamflet.

- Que ganes tinc de posar alguns on callen d'una.

L'escala. La puñetera escala.

 
- Torbeta amb el seu especial ull clínic, aconseguirà posar en ordre el galliner.

Se senta en la poltrona. Se sorprèn. Sobre la tauleta la foto de l'honorable. Per un moment no sap si és el “ex” o el “in”. Se li aclareix la vista. Solament és un esglai. Ara ell es del sector “Fabricio”.

- Aqueix veterinari fent campanya. I els del Bloc i l´Atabó fent preguntetes.

Pensa en la nova adquisició, Torbeta i la seua trompeta, el seu peculiar bloc de notes “palmell de la mà” i la seua emmotllable i adaptable voluntat.

- Sera o no serà, però servicial, una estona. Creare l'Institut Plaçero de Recerca i Desinformació, (IPID). A Torbeta el fare director. Sera la meua mà dreta, i el meu ull esquerre. Sera, serà ….. el més gran. Un duo. Jo i ell. Com els millors de la història. Tip i Coll. Dimarts i Tretze, Els Morancos. Zipi i Zape, El Gros i el Flac. Pili i Mili. David i Goliat. Caperuxeta i el llop. Blancaneus i un nan. Cantinflas i Paco Martínez Soria, Torrebruno i l'ànec Lucas, Epi i Blas. Sooooooooooooooooo.

Volteig general de campanes. Don José li ha donar al botó.

Comencem el dia amb bones idees.

- Xicona !!!. Porta el resum dels periòdics. Solament les retallades dels quals els paguem perquè ens publiquen. Als altres que els llija sa tia Colasa.

“El senyor delaplaçadelporta amb la seua proverbial influència, ha aconseguit que el senyal de corba perillosa de l'escorxador siga desplaçada de la seua ubicació actual, un metre més amunt. El Ministeri dedicara una partida per a tal fi, estant previst el canvi per a la primavera de 2021. La celeritat de l'actuació ha sigut valorada molt positivament pel senyor delaplaçadelportal”. (Noticia elaborada, proporcionada i subvencionada pel M.I. AYTO).

- Molt bé. Bona notícia per a començar el dia.

Despertar

Sembla que els grups municipals desperten després d'un llarg hivern-estiu.

Els grans assumptes de l'actualitat, pagar per sentències judicials, pagar per una valoració escassa d'una propietat expropiada, un Pla General de Ordenacón Urbana potes enlaire, sentències que caldria estudiar i depurar les responsabilitats i sobre qui han de recaure.

No prejutgem que siga l'alcaldia la responsable única, encara que siga l'última baula de la cadena. Se suposa que hauran informes als quals l'alcalde hauria de fer cas. 

Poltronisme, la prepotència o la improvisació, al costat d'equips a mesura per a l'aplaudiment i el respatler fàcil. El culte o por al capdavanter. La creença del capdavanter de la infabilidad i la possessió de la raó.

La manca d'una triada administrativa estable. La dependència en precari de tècnics de l'Ajuntament de Teulada.

En fi, un mal entès interès en la bona administració i rebuig a col·laboració amb els altres equips polítics.

És una constant que la autocritica aquest present entre els polítics. És una constant no admetre consells, critiques constructives i menys critiques demoledores.

Fa temps que des de l'Ajuntament es funciona a salt de divendres, o el dia que el titular de l'alcaldia es troba en l'Ajuntament, lliure de compromisos provincials teòricament.


Fa anys, que els membres de l'equip de govern, no es veuen previ a les grans decisions. La decisió aquesta presa (o no), i en el seu moment el lider l'expressara. Sera una sorpresa per a l'oposició, l'equip de govern i el propi senyor. La imprvisación és, des de sempre el sinó d'aquests 15 anys.

Enguany, any de crisi, se'ns va vendre el sanejament dels comptes publiques municipals. Al mateix temps es van amagar les sentències, i l'oposició a la lluna. La perdiu mareja, altra volta. Des d'ací ho participarem, però amb prou faenes si ens llig ningú.

Açò ho pague jo.

Ultim hora:

Sona altra volta pels passadissos i escales, bars i tertúlies ximochenqueres que, un personatge molt conegut, Torbeta, tornará a passejar-se per la casa consistorial. En qualitat de que?. No sabem, però la perodicitat en aquestes contractacions !!!!!, ens semblen del tot sospitoses, més àdhuc amb  els baixos resultats del l'any passat, amb 36.000 euros gastats. Que es paga ací?. No hi ha en l'ajuntament tecnics que no tinguen la suficient professionalitat que un ex tecnic de personal de mes que dubtosa gestió i capacitat de treball?. Es clar que sí.

Una altre menyspreu als falsament alabats i benvollguts treballadors municipals.

I tambe:

Aço ho paga Ell. 

"MI MAMA ME MIMA"

De cara a la pissarra, els tres, atents, escolten a la senyoreta d'ulls blaus i cames llargues.

      -    A vorrerr, senyor alcalde, rrepetisca amb mi: Моя мама портит меня, как моя мама портит меня.

      -  La meua mama m'acarona, com m'acarona la meua mama.

      -  Molt bé senyorrr. Arrra rrrepetisca amb mi:                   

                                              

    Вариант дорога, которая закончится в один прекрасный день.
Фабра у меня есть, чтобы получить его, что мы остаемся как записки,
Рахой как бюджет, четыре евро сохранены,
и мы мы продали, окрашенные и закончили.
Я всегда эйфории, сказал больше, чем следует
Теперь, в результате, не больше и enfilo меня,
смешить людей это не мое.Смешно и легкий
была продемонстрирована. Как преуспеть в этом.

-     -  Mire senyoreta, açò és molt llarg, els meus discursos passen per inintel·ligibles, però açò no ho entén ni la seua mare.

-    -   M'ho han passat perrra que voste ho diga al perriodista del perriodic “Мудрец места”.

-       - Traduïsca …

-       - Al·là va;

-       La variant és una carretera, que un dia acabarem.

-       Fabra jo hem aconseguir-ho, que quedem com memos,

-       doncs el Rajoy de pressupost, quatre euros ha guardat,

-       i nosaltres havíem venut, pintat i acabat.

-       Jo sempre eufòric, vaig dir mes de l'hagut d'ara

-       amb el resultat, no hi ha més i me la enfilo,

-       fer riure no és el meu. El ridícul i el poc pes,

-       demostrat a quedat. Els dos destaquem en açò.

-  Amb la cara roja, un crit amb un “estic fart” se sent eixir per balco del senyor delaplaçadelportal.

-       - Vaja's senyoreta – li diu el Frontissa a la cames llargues – millor seguim dema matí i veja el que tradueix. Més respecte al senyor de les altures.

-   Res, pobre. Res. El fruit madur del treball ben fet, ha aconseguit que la variant es quede tal qual com la coneixem. – Entre dents, com una vella “*rosegavemaries” va dient el de la Taula Redona -. Així la deixá.

    De totes formes ni una va fer Zapatero i ara el salvador Rajoy no ho millora. Els seus desvetllaments, els seus desitjos, la seua eufòria li fa desbarrar amb resultats que després són incerts.

Els quatre saben que sempre ven molt fum. Molt autobombo. Molta promesa incomplida i deute no declarat. Però, millor callar, el sou ben val una missa.

Ara, el del Front de Joventuts, amb aqueixes idees fresques que li caracteritzen, ha programat un curs per aprèn rus i puga arribar amb les sues buides promeses a major públic. La fira Inwetex–CIS Travel Market, a Sant Petersburg (Rússia).

La fira costa un porró d´euros, pagarem del remanenet.

Amb els ulls desorbitats, la cara inflamada, la veu quasi ronca i com implorant, diu:

-      -   Русские поверят мне

Els altres tres, atònits pregunten:

-       Queeeeeeeeeeeeeee ….?

Venent fum amb la variant, per a fer oblidar el millio d'euros a pagar.

Com diu en el seu comunicat el CIBE, que en compter de vendre fum, "que el que haurien de fer el Sr Roselló i el Sr. Fabra, per ser aquesta una qüestió que a diferència de la variant no depèn de voluntats alienes, és posar-se d’acord en com i quan la Generalitat farà efectiu el pagament dels més de 700.000 € a l’abonament dels quals s’ha condemnat recentment per sentència a aquest Ajuntament en relació amb els interessos generats pel retard en el qual es van presentar les certificacions d’obra del nou institut Josep Iborra".

Com sempre, donant per fet alguna cosa, que de complir-se tardara anys.

Les flacors, les dos bombes que han malbaratat la economia municipal, i que els funcionaris han pagat del seu sou i extra de nadal, aqueixes no s'investiguen i depuren responsabilitats.En compte d'exigir la liquidació del deute u,  i anunciar el pagament l'altre, es dediquen a prometre alguna cosa que no esta en les seues mans.

Farien be els grups municipals en exigir una comision per a investgar els dos casos i quí assessorá tan erroneamente, perquè, la cuantia escedeix en molt qualsevol deute d'un Ajuntament.

Davant impotència i la distracció, els grups municipals deurien actuar en nom d'aquells als qui al final se'ls carregarà la "pífia" i que són els seus votants.

Una pena que un i l'altre desprenguen tan poc carisma i seguretat. l´Alcalde i el President. Quant parlen no seu creu ningú..

I un altra volta "Açò ho pague jo”"

BOABDIL

"... ordre de pagament que segons va assegurar Roselló, anit en el ple, va signar amb dolor, però amb resignació ... " (Infobenissa, 19 de setembre).

«No plores com una dona el que no vas saber defensar com a home»

Sultana Aixa, mare de Boabdil.

Plorant com un xiquet, es col·loca les ulleres de doctor sacamanteques del CSI, i les llágrimes gargotegen el Decret.

La condemna al pagament de més d'UN MILLIÓ d'euros, per la pérdua de dos Contenciosos és la situació més greu des del affaire del recaptador fa 20 anys.

Llavors va perdre també l'Ajuntament de Benissa, ja que mai es va recuperar la quantitat que suposadament es defraude. El mateix que plora ara aquesta pèrdua, va negociar amb perdues aquella.

No és moc de gall dindi UN MILLIÓ d'euros. Sembla que com Boabdil en la pérdua de Granada, plorar és el substitutiu de lluitar o anar-se a casa.

Entenem que algú ha d'assumir la responsabilitat o cal demanar-li responsabilitats en aquests dos casos:

Casa dels Cent Vents, avui oficina de Turisme.-

-  Qui valorá tan per sota, la meitat del seu valor, la casa de “Els Cent Vents”?. Sembla que es va decidir a l'atzar: – Xiquet, Què creus que val aquesta caseta?. – Dos duros, senyor. – Molt bé, un pirulí per la teua ajuda-.
- Qui va portar aqueix Contenciós i que interès li va dedicar?.
- Prepoténcia i autoconvenciment. “I la meua paraula és la Llei …”.
- Responsabilitat?. Ningú.

IES Josep Iborra.-

- La idea d'aconseguir per a Benissa l'IES, li va ha costar una bona suma d'euros.
- No es va calcular, ni es van valorar les possibles conseqüéncies. La Comunitat Valenciana tan potent económicament, no causava dubtes.
- Peró el globus de la mentida va explotar. L'IES ho va pagar i els interessos, 700.000 euros, també.
- Qui assessorá aquest Contenciós?. El mateix que l'anterior?.
- Responsabilitat?. Ningú.

Fa uns quants anys que l'Ajuntament de Benissa manca d'un equip estable i permanent de Funcionaris del grup A. Secretari, Interventor i Tresorer, depenent com una sucursal de Teulada-Moraira. 

L'equip jurídic intern és de pena i l'extern de plorera.

I en fi, la prepoténcia i el autoconvenciment de saber més que ningú, amb desitjos i ordenes capritxoses, han portat a Boabdil a signar la capitulació del PGOU, la casa de “Els Cent Vents” i l'IES Josep Iborra.

I a Benissa, bressol del Romanent de Tresoreria, quasi nou mesos després d'anunciar-se des delaplaçadelportal, els arriba l'ona als de l'oposició.

No passa res.

 “Açò ho pague jo”